FES UN HORT A LA TEVA VIDA, MENJA SALUD

Horts de can Matons (Sta. Mª Martorelles)

Horts de can Lledó (Sant Fost)

Hort ecològic Parades en crestall (Sta. Mª Martorelles)

Darrerament comença a haver-hi un interès creixent per la qualitat alimentària, sobretot quan parlem d'aliments frescos. No sé si serà per la crisi, o per què cada dia apareixen informacions d'aliments contaminats, adulterats, amb pesticides, uns aliments que mengem diàriament i que són necessaris per a la salut.

Tant de bo la cultura de l'alimentació de qualitat -fresca, aromàtica, amb les vitamines íntegres -, estigui fent bretxa en la nostra vida diària. L'adulteració dels aliments -fruites, verdures, carn, derivats -, fruit de la industrialització del sector agroalimentari per proporcionar més quantitat i millor preu, ha dut a l'adulteració de l'aliment integral -sense manipular o mínimament-, i de les qualitats que se li suposen.

La cultura mediterrània té com a valor important la dieta, basada en la qualitat i diversitat alimentària, especialment de fruites i verdures. El nostre clima propicia aquesta diversitat i qualitat.

En aquesta banda del Vallès o de la Serralada, propera al mar i a un clima relativament suau, es pot conrear un hort gairebé tot l'any a base de verdures fresques i arbres fruiters, no és gaire difícil tirar endavant un hort.

Sant Fost, Martorelles i Santa Mª Martorelles compten amb diverses hortes on cultiven verdures ciutadans del poble, com les de Can Lledó i Can Flor a Sant Fost;  els del Rec del Molí a Martorelles o diversos sota el poble de Dalt. Entre tots sumen més 50.000 m2 d'horta comuna, a més de molts horts que tenen els veïns a casa seva on cultiven hortalisses especialment a l'estiu: enciams, tomàquets, pebrots, ....

Una de les novetats actuals és l'horticultura urbana. Aquesta pràctica es basa en l'aprofitament de terrats i balcons com espai per instal·lar-hi un hort urbà en taules condicionades com a jardineres on poder cultivar tota classe hortalisses. Diverses webs i establiments venen tot el necessari per instal·lar un d'aquests horts.

L'agricultura ecològica i de proximitat és un altre dels al·licients que estan augmentant entre la ciutadania, atreta per la qualitat del producte fresc. La globalització del comerç a nivell mundial a dut a l'agricultura a oferir-nos tot l'any productes de temporada, amb un cost ambiental important per aliments cultivats a centenars i milers de quilòmetres. Una de les pràctiques d'horticultura ecològica que tenint més adeptes és el sistema anomenat "Parades en crestall", basada en bancals de cultius rotatius i una sèrie de pràctiques sostenibles.

Els POUM's dels pobles propers no acostumen a tenir en compte aquests espais com a zones verdes de gran valor ambiental i social, ni tant sols reserven sòl per a aquest tipus d'activitat. És una llàstima!
Aquí dono una sèrie de links interessants sobre agricultura ecològica:
http://www.horturba.com/index.php, http://www.ecotenda.net/info/, http://www.mariano-bueno.com/, http://www.gtmaterialspdi.blogspot.com.es/, http://www.dolcarevolucio.cat/ca/, http://www.ecodiari.cat/, http://joseppamies.wordpress.com/

FIRES I MERCATS D'ARTESANIA A L'ALTRA BANDA

Fira Temàtica a Martorelles

Fira de Nadal Sta Mª Martorelles

Les fires d'artesania travessen l'altra banda del Besòs i a diversos pobles de la riba esquerra d'aquest es van configurant diverses propostes.
A Santa Mª de Martorelles fa tres anys s'organitzava la Fira Medieval que malgrat l'èxit de la 1ª edició, i de dues edicions més, sembla que no es tornarà fer.
En canvi, Martorelles dins del mercat setmanal del dissabte que es dur a terme a l'esplanada de Carrancà, a encetat aquest dissabte la Fira Temàtica, una activitat comercial annexa al mercat que pretén oferir parades d'artesans i productes locals el 3er dissabte de mes. Aquesta vegada es venien plantes, flors i melmelades. S'ha instal·lat al cap de vall del mercat al costat de la carretera. Potser no era el lloc més idoni, segurament caldrà re-ubicar-la  dins de la nova ampliació del setmanal que el Consistori té previst fer.
El 10 de juny (diumenge) a Sant Fost s'organitza la 1ª Fira Popular amb activitats i parades d'artesania, que durarà tot el dia. Estarà ubicada al polígon can Baliarda, davant de la Derbi i el Lidl. Organitzada per una empresa de fires amb la participació de l'Ajuntament.
A part d'aquestes, a cada poble -Sant Fost, Martorelles i Sta mª Martorelles -, es dur a terme la Fira de Nadal per aquestes dates, amb productes d'artesania, alimentació i ornaments nadalencs. També a Sant Fost el Grup de Dones Hedera, organitza a la plaça de l'ajuntament la tradicional Fira d'Artesans.
Totes aquestes propostes no fan més que, potenciar el consum de qualitat i proximitat, a través de gent que es dedica a produir i vendre articles fets de forma artesana, lluny de productes industrialitzats moltes vegades fabricats i produïts a centenars o milers de quilòmetres, i en condicions denigrants.

PERIPÈCIES DE LES GUARDERIES DE MARTORELLES

L’educació preescolar a Martorelles ha passat per una sèrie canvis al llarg dels anys que val la pena descriure.  Als anys 1970 del segle passat hi havia una aula d’ensenyament preescolar o Parvulari a on actualment  està la Biblioteca Municipal , anomenada “Els Enanitos”. Més endavant es va construir un edifici nou enfront del CEIP Simeó Rabassa per allotjar el Parvulari definitiu.

Paral·lelament o més endavant a Martorelles van sorgir dues Guarderies privades que oferien assistència i educació preescolar per els més petits. A L’Av. Piera, Lidia Calvet va obrir la guarderia “ La Quitxalla”, en una casa amb un bon pati, i aquí ha estat fins a finals del 90.

En una torre de l’Av. Piera es va instal·lar la Guarderia “ La Recordança”, gestionada com a cooperativa per diverses de les assistents, aquesta estava subvencionada per l’Ajuntament i d’alguna manera funcionava com a guarderia municipal.

A finals dels 90, es va construir el CEIP Les Pruneres amb el seu Parvulari al Parc del mateix nom al barri de can Sunyer. A la vegada l’edifici  escolar que hi havia al barri de Carrancà va quedar desocupat com a tal i la guarderia “ La Recordança” va passar a ocupar-ne les instal·lacions del carrer Horta, més àmplies que a l’Av. Piera. La torre de La Recordança va quedar buida i va ser adquirida per l’Ajuntament no sé per quins motius.

Llavors l’Ajuntament va oferir aquesta per ser llogada a la guarderia veïna “ La Quitxalla” que va passar a desocupar la finca del costat i es va traslladar a on hi havia hagut l’altra guarderia.

Des de feia uns anys que el Consistori de Martorelles es veia en la necessitat de construir una Guarderia Municipal nova d’acord a les noves exigències normatives de la Generalitat en quan a titulació del personal i instal·lacions, que no complia l’actual al carrer Horta. En l’etapa de CiU es va presentar un projecte d’Escola Bressol en un terreny al Parc de les Pruneres, però no va acabar de tirar endavant fins a principi del segle XXI, per manca de finançament.

El 2009 obria la nova guarderia o EB Municipal Els Cirerers, en el lloc on estava prevista inicialment. Aquesta es va dur a terme mitjançant un Concurs on l’empresa guanyadora s’havia de fer càrrec de la construcció de les instal·lacions i la gestió de l’escola bressol. Va ser adjudicada a Dau Bressol’s.

Gairebé en paral·lel a l’obertura de l’Escola Bressol Municipal, l’Ajuntament no renovava el lloguer de l’edifici La Recordança de l’Av. Piera a la Guarderia La Quitxalla, i aquesta es veia en la necessitat de buscar una nova ubicació a corre cuita. Finalment es van instal·lar a Santa Mª de Martorelles en una casa a l’entrada del poble de dalt.

Actualment a Martorelles no hi ha cap guarderia privada i en canvi a Sta Mª de M. que no n’havia tingut, si que en té. A Martorelles hi ha l’Escola Bressol Municipal al Parc de les Pruneres i un Parvulari a cada un dels dos CEIP.

CONÈIXER LES TERRES DE L'EBRE

Les Terres de l'Ebre tenen moltes propostes de turisme diversificat. Aquest pont hem fet una sortida per dos indrets: un riu amunt a Flix, i un altra riu avall al Delta.
Flix és una població a la riba del riu Ebre amb un castell i una fàbrica química impactant, però també té un important espai natural, la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix, dos espais veïns de bosc de ribera d'importància comunitària per a les aus. Aquest cap de setmana es celebraven els 10 anys de la reintroducció de la Cigonya a la RN i hi feien una festa. Fins els anys 1940 el riu Ebre era navegable i a Flix conserven una esclusa gegant per on passaven les barcasses amb mercaderies.
Un altre espai natural d'importància comunitària és el Parc Natural del Delta de l'Ebre de gran interès per les seves llacunes i la gran quantitat d'aus que tot l'any podem observar els amants de l'ornitologia. Els arrossars ara estan inundant-los i fent la sembra de l'arròs, tot el paisatge està ple d'aigua per tot arreu.
La Fundació Territori i Paisatge de Catalunya Caixa ha obert un centre d'interpretació del Delta "Mon Natura", on ha adquirit unes salines que estan restaurant per mostrar el treballa de sal, així com a centre d'informació del Delta de L'Ebre.
També el bon temps ha fet possible que els windsurfistes gaudissin de l'esport a les aigües poc profundes de la badia dels Alfacs i la Barra del Trabucador.
VEIEU AQUÍ MÉS FOTOS.

LES MASIES DE SANT FOST EN UN LLIBRE

En Jaume Rifà presentava aquest divendres el volum 7 de la col·lecció "Fem Memòria" amb el títol: LES MASIES (1). Es tracta d'un petit llibre com els que ens té acostumats, sobre 6 de les masies de Sant Fost a través d'un primer volum que esperem aviat puguem veure les altres.
Parla de la història de Sant Fost a través de les masies que constituïen un municipi disseminat des de l'Edat Mitjana fins a finals del segle IXX. De la gent que hi vivia, la construcció, l'emplaçament, l'estat actual i transformació. El llibre està il·lustrat amb fotografies antigues - de les quals en J.Rifà en té 2000 -, i fotografies a color de l'estat actual.
Aquest llibre es pot comprar per un preu mòdic al quiosc de Sant Fost, l'Ajuntament i el quiosc l'Angelina.
Martorelles i Santa Mª de Martorelles, també té un bon nombre de masies antigues amb història i que cal protegir i divulgar com a patrimoni. Ara cal que hi hagi gent que estigui disposada a investigar la història d'aquestes, i documenta-les arquitectònicament. Can Tomeu l'any passat va editar un calendari amb fotografies de l'Antonio Sánchez, d'algunes masies martorellenques.

ELS MENHIRS DEL BAIX VALLÈS

Menhir de Castellruf

 La Biblioteca de Martorelles organitza una xerrada dimecres vinent a les 7 de la tarda, sobre els menhirs titulada: "ELS MENHIRS DEL BAIX VALLÈS: l'enigma de la procedència d'aquestes grans pedres". A càrrec de Jordi Bertran del Centre d'Estudis Molletans.
És interessant aquesta xerrada sobre la cultura megalítica, ja que disposem de tres monuments al nostre entorn i formen part de la història de Martorelles. A Santa Mª de Martorelles tenim un dels menhirs més interessants de la comarca situat en un racó de la plaça Joan Matons. Potser no està en el lloc més idoni -encara que fa molts anys que hi és -, i caldria reubicar-lo a un indret millor, amb més seguretat, més digne, amb un jardinet i un panell educatiu, sobretot veient el de Mollet tot i les diferències. 

Dolmen de Castellruf

PERQUÈ UN NOU CEMENTIRI?

Abans de la segregació del poble de Santa Mª de Martorelles, el 1927, Martorelles era un sol municipi i tenia un sol cementiri que era propietat de la parròquia. Després de la segregació, la parròquia va quedar comuna per  als dos municipis, i el bisbat va posar la condició que el seu cementiri, que va quedar en el terme de Sta. Mª de Martorelles de Dalt, també fos comú per als dos municipis. El bisbat traspassà el cementiri als dos municipis en forma de Mancomunitat per gestionar-ne el seu us. Totes les aportacions de manteniment, us i ampliació les fan els dos ajuntaments en parts proporcionals al nombre d’habitants. No es pot dir, doncs, que Martorelles no tingui cementiri, perquè té tots els drets sobre l’actual, encara que no estigui ubicat dins del seu terme municipal. 

Els dos pobles han crescut en població durant aquests 85 anys i el cementiri s’ha anat ampliant progressivament per donar cabuda a les restes mortals dels ciutadans finats. Durant els últims anys s’han hagut de redactar els Plans Urbanístics (POUM) de tots els municipis, i revisar-los periòdicament. Sembla que mai s’ha pensat, planificat (o no s’ha volgut), a reservar espai per ampliacions amb visió de futur a llarg termini en els plans urbanístics dels dos pobles.

Ara sembla que hi ha finalment un projecte per ampliar els serveis funeraris de la Mancomunitat del Cementiri, amb la construcció d’un nou equipament al municipi de Martorelles. Però compte amb dos obstacles, un de manca finançament o més ben dit, de compliment de finançament per part de la Generalitat, i un altra d’acord amb el propietari del sòl. Dóna la casualitat que el propietari del terreny del futur cementiri de Martorelles, és el mateix que el del terreny exterior de l’antic cementiri de Santa Mª de M., o sigui: la Diputació de Barcelona, el qual condiciona d’una part la compra o expropiació en el cas de Martorelles, i de la compensació urbanística en el cas de Sta. Mª de M. dins del Pla Parcial del sector del Cementiri. Al menys això fins ara era així en el Poum del poble de Dalt, però l’actual govern municipal (ICV) ha aprovat una nova revisió que redueix el sòl urbanitzable limítrofa al cementiri i deixa lliure urbanísticament l’espai  que envoltava el cementiri i que condicionava la seva ampliació.

Perquè Martorelles pogués decidir l’emplaçament del futur cementiri, ha calgut fer una modificació del Poum que permetés edificar en sòl no urbanitzable. Perquè el Poum de Sta. Mª de M., ara que possiblement no serà urbanitzable el sòl que ronda l’actual cementiri obsolet, no pot reservar o en el futur modificar el Poum i poder ampliar l’únic cementiri que encara tenim???

D’altra banda, la tendència actual és que cal aprimar l’Administració Pública a Catalunya i reduir l’excessiu nombre de municipis(més de 900), per agilitzar i fer més eficient aquesta, suprimint els més petits (menys de 2000 o de 5000), com ja s’ha fet en altres països i en altres comarques. Tard o d’hora s’escaurà l’agrupació municipal, ja sigui per mancomunar serveis o equipaments i millorar la gestió municipal, sense que això signifiqui perdre la identitat de cada poble.

Dit això, no seria millor fer un planejament seriós dels plans urbanístics de Martorelles –aviat caldrà revisar-ne el Poum -, i de Santa Mª de Martorelles en el sentit de decidir quins equipaments i serveis caldrà compartir en el futur pròxim i reservar-ne els espais adients?

Més tenint en compte que segurament s’hauran de tornar a agregar, tard o d’hora, i així estalviar i concentrar el finançament. Això es el que es va decidir fa anys amb el CAP i l’IES que van anar a para a Sant Fost.